En primer lloc assenyalar que resulta inexacte la vinculació que fa TpSf entre les remuneracions i la creació de qualsevol figura en el Reglament Orgànic Municipal. No podem deixar d’assenyalar, per bé que pugui resultar evident, que les retribucions es basen en les dedicacions efectives, en el temps de treball i no en els pactes
institucionals que fonamenten les coalicions de govern.
La confusió que TpSF intenta generar s’acaba amb aquestes senzilles línies de dalt. Tanmateix lamentem profundament l’actitud de Tots per Sant Feliu perquè el que acabem de dir és plenament sabut per aquest grup. Fins al punt que a l’any 2007 TpSF va formar part i va aplaudir la formació d’un govern a on un regidor que no era en aquell cas ni tant sols tinent d’alcalde percebia una dedicació exclusiva amb excedència a la seva empresa. Així doncs no és el desconeixament o l’error que guia Tots per Sant Feliu sinó la voluntat de continuar basant els seu discurs en la demagògia. En segon lloc hem de manifestar que ens sorprèn que TpSF faci escarafalls i permanentment vulgui posar en entredit unes retribucions que són proporcionalment menors a les que percebia tot just fa tres mesos el membre de la seva coalició. Convé recordar que l’alcalde de Tots per Sant Feliu declarava un 80 % de dedicació i una assignació de 3.000 euros. Aquestes dades ens permeten afirmar que el càrrec públic amb les retribucions proporcionalment més elevades de la història de Sant Feliu de Guíxols ha estat Carles Motas del grup de Tots per Sant Feliu.
El model de Tots per Sant Feliu per retribuir la figura del núm 2 del govern – es digui vicealcalde o primer tinent d’alcalde – el coneixem prou bé. Aquesta ciutat ja l’ha patit i va consistir, quan va tenir oportunitat de posar-lo en pràctica, en posar el núm. 2 del govern a sou d’una empresa amiga del govern. Efectivament, es de domini públic que l’antic núm 2 del govern presidit per Tots per Sant Feliu – el Sr. Lobato – va començar a percebre sucosos ingresos i va establir la seva relació profesional remunerada a l’endamà de la moció de censura que donava l’alcaldia a Tots per Sant Feliu. Curiosament quan totes les empreses del sector de la construcción es veien obligades a reduir personal el primer tinent d’alcalde de l’únic govern de TpSF que ha patit la ciutat trobava una extraordinaria feina en el sector de la construcció. Això sí, sempre després del seu recolzament a una alcaldia presidida per Tots per Sant Feliu.
Tot plegat explica de manera diàfana la diferencia entre el model de l’actual govern del darrer que ens va proporcionar Tots per Sant Feliu. L’actual és transparent i diàfan pel que fa a l’apartat de remuneracions mentre que els governs Motas eren fruit de pactes obscurs, interessos inconfesables. Gràcies a aquesta transparència el ciutadans poden estar segurs que els actuals màxim responsables es deuen a ells i no a cap lobby ni gran factotum. Estem convençuts que els nostres ciutadans prefereixen el model actual al que va proposar i posar en pràctica TpSF. Aquesta manera de fer transparent és la diferencia entre la proposta de l’actual govern i les pràctiques del govern de TpSf pel que fa a les remuneracions.
Al PSC ens sentim orgullosos de que tots els nostres alcaldables s’han entregat a la seva tasca amb la ciutat i ho han fet de manera compromesa, sense ambigüitats i de manera transparent. La ciutat sempre ha sabut quines eren les seves remuneracions i en quines condicions. Els ciutadans sempre han sabut que es devien tant sols a la ciutat. Aquestes sempre han estat proporcionades a la responsabilitat de les seves tasques. No
hi ha hagut mai dreceres ni mitges veritats i durant el temps dedicat a la ciutat ho han fet amb cos i ànim i amb la llibertat que dona aquesta manera de fer - la transparència i l’honradesa - que és la màxima garantia que sempre i en primer lloc es posaran per endavant els interessos públics a qualsevol altre consideració. Altre cosa és l’encert que en cada moment haguem pogut tenir. Aquesta és la nostra manera de fer, sempre ho ha estat i sempre ho serà. Tot i la seva petita historia no pot dir el mateix Tots per Sant Feliu.
Per altre banda no podem deixar de remarcar la soletat de TpSF. Al distanciament provocat amb els partits d’esquerra d’arrel de la moció de censura si ha de sumar que ha estat incapaç en un any de mantenir les seves aliances amb CiU al aplicar tècniques que tant sols amb fines sutileses s’escapen de les definicions tradicionals del transfuguisme.
Unes pràctiques que va fomentar TpSF amb la captació d’antics membres de CiU vinguts a menys com Laura Aiguaviva, Savalls i Morató . Tot plegat ha desdibuixat la tasca que en algun moment havien fet alguns dels seus membres per tornar als seus més tristos origens, els seus íntims motius fundacional: la frustració per no tenir lloc a CiU i el seu profund antisocialisme. Un aïllament que es fruit de la seva manca de capacitat “política” – el sentit noble de la política de la que TsSF renega -.
Els arguments que qüestionen les retribucions dels càrrecs electes en funció de la dedicació dels mateixos són propis de partits aristocràtics que consideren que les persones assalariades o petits professionals lliberals no poden accedir a càrrecs de responsabilitat política. Aquesta han d’estar per aquelles persones “que s’ho puguin permetre”. D’una altre manera, tant sols els empresaris “ben situats” formarien part d’aquesta elit. És més, en l’essència d’aquesta ideologia hi ha la tesis que tant sols aquells que trionfen en el sector privat i guanyen diners són persones adequades per a dedicar-se a la vida publica.