Una Iniciativa Legislativa Popular ( ILP ) amb 180 mil firmes, ha encetat al Parlament de casa nostra, un debat sobre la conveniència o no de prohibir les curses de braus. Només per una diferència de vuit vots s’ha admès a tràmit la modificació de la llei de protecció dels animals amb la finalitat de posar punt i final a “ las corridas de toros “.
Els grups parlamentaris del PSC, Partit Popular i Ciutadans, havien presentat una esmena a la totalitat de la proposta ( és a dir, s’oposaven a que ni tan sols fos discutida ). Era prevista una votació molt ajustada. Era conegut que els 33 diputats que ajunten Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya no acceptarien les esmenes a la totalitat contràries a la prohibició. També que els 17 diputats que sumen el Partit Popular i Ciutadans hi votarien a favor i per tant contra la possibilitat d’obrir la porta a la prohibició de les curses de braus. Quedava tot en mans dels diputats del PSC i de C. i U., amb un total de 85 escons. Aquests dos grups, van donar llibertat de vot als seus representants.
Seixanta set diputats van votar en contra de les esmenes, cinquanta nou a favor, cinc diputats varen abstenir-se i quatre no van emetre el seu vot. Rebutjades les esmenes, queda oberta la via per la possible modificació de la llei de protecció dels animals. El procés que tot just ara acaba de començar serà llarg i es preveu que no acabi fins ben entrada la primavera. En el curs de la tramitació que ara començarà en la comissió parlamentària del departament de medi ambient, tots els grups podran presentar les esmenes que creguin convenients, i en qualsevol moment els impulsors de la iniciativa podran retirar-la si consideren que la proposta s’aigualeix. Una vegada superat el tràmit en comissió, la proposta passarà al ple del Parlament per a ser votada definitivament. El fet que els abolicionistes/ animalistes – que així es coneixen els contraris a les curses – hagin guanyat la primera votació, no assegura ni molt menys la prohibició final. Pensem que 67 vots, no representen la majoria del Parlament que és de 68 escons. En el transcurs de la tramitació poden produir-se canvis de parer tant en un sentit com altre que poden variar el resultat final. Malgrat tot, penso que s’ha donat un pas endavant molt important, que pot fer-nos sentir moderadament optimistes als que estem a favor de la prohibició d’aquest espectacle.

Se n`han dit i escrit de tots els colors sobre aquest tema. Inclús l’endemà, tot haver-hi notícies d’abast internacional ( el retorn de la senyora Haidar a casa seva, la conferència sobre el canvi climàtic a Dinamarca, l’acord de darrera hora sobre l’impost de successions ) els diaris portaven a primera plana la notícia i els telediaris obrien amb el mateix tema i encara no s’ha acabat la polèmica. Les discussions sobre les curses de braus no són cosa nova i se n’han suscitat molt sovint i des de fa molts anys. Els arguments en un sentit o altre també han anat canviant. Els taurins, fins no fa massa, fonamentaven els seus arguments amb el discurs de la defensa de la cultura popular, del valor artístic i estètic de la representació i fins i tot alguns negaven el patiment de l’animal, amb raonaments biològics que a hores d’ara ja no gosen proclamar. Ningú, amb un mínim de coneixements pot negar, que el brau té un sistema nerviós que el fa sensible al dolor tan físic com psíquic.

La societat moderna, és cada vegada més sensible i incorpora als seus objectius la defensa dels més febles, entre ells els animals i és en nom d’aquests que s’han recollit les signatures. Els defensors de la continuïtat de les curses, afegeixen un nou argument de contingut netament filosòfic: l’exercici de la llibertat i de l’excessiva legislació sobre la prohibició. Privar, per si mateix, no és una pràctica bona ni dolenta. Cal afegir-hi els motius que justifiquen la prohibició. Al llarg de la història han anat caducant ja sigui per la pròpia evolució de la societat o degut a la promulgació de lleis, pràctiques que no s’han adit amb les consideracions ètiques o morals del moment. Varis són els exemples que podríem trobar: l’abolició en la major part de les nacions de la pena de mort, el control de la velocitat i les mesures que s’han pres per reduir els accidents de circulació ( recordem que en nom de la llibertat individual també es qüestionava l’obligació de posar-se el cinturó ), lleis que prohibeixen i per tant castiguen la violència física i psíquica contra les dones ( un exemple de prohibició en positiu )...De fet, el govern de la Generalitat ja va redactar una llei de protecció dels animals que va ser acceptada per tothom sense cap problema. Una norma, que va permetre als nostres representants municipals, aprovar en el ple del mes passat, una ordenança que permet no autoritzar la instal·lació de circs amb animals salvatges en el nostre municipi. Curiosament o no, ara, quan el que pretenen aquests ciutadans és ampliar la llei, amb l’objectiu de protegir també els toros, es desferma una disputa que omple els diaris, en alguns casos amb una gran virulència. S’han mesclat discursos que res tenen a veure amb la veritable defensa dels drets dels animals, amb posicionaments demagògics per les dues bandes. Ni tan sols val la pena mencionar-los.

També he pogut llegir opinions de part dels continuadors de les curses, en el sentit que no entenen com és possible que el Parlament hagi admès a tràmit aquesta ILP. Raonen aquestes persones, que també hi ha en la societat una majoria silenciosa que per respecte a la llibertat, no es pronuncia en contra dels animalistes, que en ocasions es manifesten sense guardar les formes, cridant i amb una certa violència. Considero aquest argument mancat de rigor. Com s’ha de fer per quantificar el nombre d’aquesta anomenada majoria silenciosa ? Quanta gent són ? No cap la possibilitat que entre aquesta majoria puguin haver-hi persones que també creguin amb la conveniència d’abolir el mencionat espectacle? Les persones que han signat són poques o moltes ? Cadascú és ben lliure d’opinar sobre aquest interrogant. El que si és cert, és que han satisfet i amb escreix, les condicions que es demanen per poder presentar una ILP. Són 50 mil les signatures que la llei exigeix i n’han presentades 180 mil. En conseqüència, crec que el Parlament si s’hagués negat a donar llum verda a la proposta, hauria caigut en una manifesta incoherència, respecte a una llei que la pròpia cambra havia legislat. No és, al meu entendre, una qüestió de majories/ minories. Les iniciatives legislatives populars tenen com a objectiu primordial facilitar la participació ciutadana en els processos d’elaboració de les lleis. En resum, possibilitar que les ciutadanes i els ciutadans – complint certs requisits – puguin adreçar-se directament al Parlament, sense posar en dubte, ni qüestionar en absolut, la legitimitat dels nostres representants, triats lliure i democràticament a les urnes. Que la decisió final l’han de prendre els nostres diputats, no em planteja cap dilema, de la mateixa manera que han de tenir en compte la participació ciutadana, i no només quan es convoquen les eleccions, per una raó ben senzilla: en cap cas els responsables públics poden convertir-se en substituts de la voluntat popular, de la sobirania del poble, de la qual els polítics només en són els depositaris.

Voldria remarcar el fet que el PSC i C. i U, donessin llibertat de vot als seus diputats. Aquesta bona pràctica s’hauria de produir molt més sovint, en benefici de l’elector, que així coneixeria el sentit del vot del seu diputat, sempre clar amb la condició que la votació fos nominal o a mà alçada. No com dimecres passat, que malgrat donar llibertat de vot, aquest va ser emès des de l’anonimat, furtant així a l’elector la possibilitat de saber l’opció que havia pres el seu diputat. Una decisió que busca allò que en diem “ quedar bé amb tothom “. Si el grup determina que cada diputat pugui expressar-se en fonament al seu criteri personal, per quina raó, que no sigui la conveniència partidista, no se li permet al representant manifestar-se públicament ?

Ara a uns i als altres ens cal esperar la resolució que lliurament prenguin els nostres diputats. Que quan arribi el moment de pronunciar-se, encara que alguns dels partits polítics mantinguin – amb total legitimitat - la postura de donar llibertat de vot, aquest no sigui secret, per poder saber el que defensen els nostres representants al Parlament. Ben segur que desitjaria que la proposta que fan els signants de la ILP, tingués la fortuna de ser acceptada i l’abolició de les curses de braus en el nostre país fos una realitat. Ho dic des del respecte a les persones que pensen altrament, només amb la voluntat d’acabar amb una pràctica anacrònica i cruel, en la que un animal és maltractat i torturat fins a morir. Un espectacle impropi d’una societat avançada, en la que el respecte als animals hauria de ser un valor afegit als valors ètics i morals i a la concepció d’un món global i alhora divers, en el que l’ésser humà hauria d’incorporar entre les seves prioritats la defensa dels drets dels animals, dels que no tenen veu. Catalunya, donaria una lliçó moral a tot el món, pel fet de ser el primer país en abolir un espectacle d’una gran crueltat envers uns animals, condemnats a un patiment terrible i a una mort indigne.