Sense embuts (Juan Antonio Samaranch)

Noticia ampliada

Data de publicació: 22/04/2010

Sense embuts (Juan Antonio Samaranch)

Respecte per una persona traspassada i també pels seus familiars, però cal dir les coses pel seu nom.

Samaranch va ser un franquista, un personatge hàbil que va saber situar-se sempre en el lloc que li va convenir. A les darreries de la dictadura, va tenir la manya suficient per allunyar-se – ambaixador a la URSS - i reconventir-se en un demòcrata. El paradigma dels “ canvis d’americana “ i de la “diplomàcia”.

Vergonya que haurien de tenir els polítics que ara l’afalagaran i homenatjaran, amb una manca de respecte per tots aquells que varen defensar les llibertats. Com tants d’altres haurà mort sense passar comptes pel seu passat franquista.

Sense rancúnia, però és indecent que les seves despulles siguin instal•lades en el Palau de la Generalitat, un lloc que hauria de ser privatiu dels defensors de Catalunya.

3 Comentaris

Comentaris (3 en total)

Diego Valor

22/04/2010

Era un falagista reconegut i efectivament l´any 1974 ja no s´estilaba la salutació fascista, al alcalde MaSSÓ al menys li va fer vergonya.Aixó li varem dir transició pèro la REALITAT es que tothom ebcara estava acollonit per la dura dictadura i es va acedptat-

Geòrgia

27/04/2010

Totalment d\'acord. És vergonyós i insultant. Hi ha una columna d\'en Fonalleras del Punt que diu exactament igual, que res de funerals com cap d\'estat ni de Sant Pare de l\'olimpisme..!!

Ana López

29/04/2010

I a sobre la seva filla va fer el discurs en castellà, en ple Palau de la Generalitat.

COMUNICATS DELS PARTITS POLÍTICS

Opinió

Data de publicació: 20/09/2011

“SI NO ÉS AVUI, SERÀ DEMÀ / QUE LA REPÚBLICA VINDRÀ”

Àngel Jiménez

Així ho deien o cantaven els federals de tota la vida de les nostres contrades. El punt d’arrencada d’aquest crit, que la dreta s’ha cuidat de silenciar, va començar a sentir-se amb força a partir de la Revolució de Setembre de 1868.

Data de publicació: 11/09/2011

La reforma que no se'ns permet que decideixi la sobirania popular ( i 2 )

Pere Pujol

De pressa i corrent, com si fos una decisió que calia prendre d’immediat, els dos grans partits estatals és posen d’acord i quan només falten dos mesos per les properes eleccions generals, decideixen un canvi constitucional de màxima importància.