Respecte per una persona traspassada i també pels seus familiars, però cal dir les coses pel seu nom.
Samaranch va ser un franquista, un personatge hàbil que va saber situar-se sempre en el lloc que li va convenir. A les darreries de la dictadura, va tenir la manya suficient per allunyar-se – ambaixador a la URSS - i reconventir-se en un demòcrata. El paradigma dels “ canvis d’americana “ i de la “diplomàcia”.
Vergonya que haurien de tenir els polítics que ara l’afalagaran i homenatjaran, amb una manca de respecte per tots aquells que varen defensar les llibertats. Com tants d’altres haurà mort sense passar comptes pel seu passat franquista.
Sense rancúnia, però és indecent que les seves despulles siguin instal•lades en el Palau de la Generalitat, un lloc que hauria de ser privatiu dels defensors de Catalunya.