S’ha acabat l’estiu i per a la majoria també les vacances. Demà, bona part de les persones que han gaudit d’uns dies d’esbarjo tornaran a la feina. Però compte, corren un "gran perill". Pel que sembla poden patir el que s’anomena la síndrome depressiva postvacacional. Es tracta, en la majoria dels casos, d’una malaltia de caràcter lleu, que s’expressa amb la sensació de fatiga, manca de concentració, insomni, desgana....
Ja estaria d’acord en que el treball per la seva pròpia naturalesa és una obligació, i, per tant com qualsevol altre deure, carregós a l’hora de complir. Però, hi haureu d’excusar-me, per si de cas algú de vosaltres ha sofert aquest patiment, que jo no entenc del tot. Per pròpia experiència, convindria en que no ve gota de gust tornar a l’exigència de la feina, després d’unes vacances, però hi afegiria que tampoc cal passar-se de rosca, i acceptar amb més o menys bona cara, la nova situació, per evitar-nos trasbalsos que poden afectar la nostra salut.
Els que si ho poden passar magre, són aquells que potser es trobaran amb la porta de l’empresa tancada o amb la carta d’acomiadament. Que aquest fet si que no és d’ara, sinó que es ve repetint any rere any.