Calia deixar passar aquests mesos per fer un judici el més objectiu possible -que no imparcial - del que ha representat per Sant Feliu de Guíxols la moció de censura d’ara fa un any. No hauríem de fer gaire memòria i recordar que el motiu al·legat va ser la contractació d’un responsable de la brigada d’obres per organitzar-ne les feines. Afortunadament per la ciutat, a dia d’avui, aquesta persona encara continua treballant. Veient això, cal preguntar-se doncs, perquè un partit que es va comprometre davant de la ciutadania a formar un govern, va decidir de manera unilateral trencar aquest pacte.

En opinió d’alguns, entre els que m’hi compto, el fet de l’esmentada contractació no va ser més que el pretext que TxSF necessitava per justificar-se i trencar amb el compromís donat. La pretesa espontaneïtat de l’abandonament del govern, era en realitat, el punt final d’una maniobra calculada feia mesos. Alguns dels sectors més conservadors de la formació d’independents, els neguitejava l’impuls i el caire progressista del govern, la voluntat de canviar algunes coses que durant massa temps llastraven Sant Feliu, i sobretot veien amb preocupació la consolidació de l’anterior Alcalde que, malgrat la crisi i la dificultosa situació econòmica dels ajuntaments, capitanejava un equip que tenia estratègies i projectes sòlids de Ciutat.

Ara, passat aquest temps, la valoració no pot ser més negativa, malgrat el constant bombardeig de fotos d’autocomplaença a que el nou govern ens te acostumats, malgrat la patètica necessitat de inaugurar o re-inaugurar qualsevol cosa per minsa que sigui, la realitat i el coneixement ens fa dir que hem perdut un any, hem perdut aquell impuls que un govern de 15 regidors i quatre grups polítics vam saber donar a Sant Feliu al 2007.

Els temes importants de ciutat estan aturats. La gestió del llegat Anlló, les obres del futur centre Thyssen, el Pla de Barris, els projectes ambientals, les polítiques actives de mobilitat o d’habitatge, han patit aquest any d’impàs, a l’espera de les properes eleccions.

El govern que dona suport a Carles Motas, està més escorat que mai. Fracturat, amb un transfuguisme encobert, i sobretot mancat d’idees i projectes. Un govern que va manifestar que volia donar “un cop de timó” en la forma de fer les coses, i que s’ha limitat a inaugurar, gestionar o aturar directament la feina del govern que va fer fora. Un govern que a part de satisfer algunes vanitats personals, ha substituït una gestió seriosa per un suposat “govern proper” que no és més que una mala còpia del populisme berlusconià que envaeix alguns països d’Europa.

Ara toca a la gent de Sant Feliu, preguntar-se què hi ha guanyat la ciutat amb aquest canvi de govern, què hi hem guanyat els ciutadans en aquest any d’excés de fotos, escàndols sicilians, i una estèril gestió conservadora.