Ja fa un any de la moció de censura que va portar a Carles Motas a l’Alcaldia de Sant Feliu. Un any que s’ha caracteritzat pels durs enfrontaments entre govern i oposició i també per l’obsessió des del govern de potenciar mediàticament la figura de l’Alcalde Motas. Un període que ha estat marcat per la paràlisi dels grans projectes, a excepció del mercat, en benefici dels petits projectes d’àmbit estrictament municipal.

Repassem com va anar tot plegat.
Ja a finals de Maig del 2009 va produir-se la primera crisi pública entre socialistes i TxSF com a conseqüència del funcionament del servei de neteja. Degut al mal servei l’alcalde va destituir la cap d’àrea de serveis públics, i tots TxSF va considerar-ho una intromissió en una àrea controlada políticament per ells, ja llavors van amenaçar de trencar el govern municipal. Aquesta situació va solucionar-se un cop Quim Valls, aleshores líder de l’agrupació independent, va tornar de les seves vacances.
La cosa va continuar aparentment tranquil•la fins el ple del 28 de gener del 2010. En aquell plenari van succeir dos detalls que semblaven insignificants. El primer, un petit enfrontament entre Carles Motas i Joan Vicente, aleshores socis de govern. I el segon la primera intervenció de Pere Luque, i d’una manera contundent, per defensar el pas dels vehicles per la plaça Salvador Espriu. Insignificants, però quatre dies més tard els regidors de TxSF abandonaven l’equip de govern.
En una roda de premsa del 4 de febrer, on Quim Valls va anunciar el seu abandó de la política, TxSF va afirmar sentir-se la víctima d’una infidelitat política per part dels socialistes, al veure’s enganyats per “la incorporació d’un cap de la brigada sense que nosaltres en sabéssim res, i això que portàvem l'àrea de Serveis Públics i Hisenda». En el mateix acte, Motas va descartar “de moment” la moció de censura.
A partit d’aquí van començar a sentir-se els cants de sirena tant de Luque com de convergència insinuant aquesta possibilitat. Luque va arribar a afirmar que a principi de mandat ja s’havia acordat una altre moció amb els mateixos participants que Quim Valls va aturar.
Amb l’abandonament de Joaquim Valls, únic defensor del Quatripartit a TxSF, Motas va tenir la via lliure per acordar una entesa amb Amics i amb CiU. De fet segons va transcendir, van reunir-se menys d’una setmana després, el 10 de febrer, per determinar els termes d’aquesta i on Motas es faria amb l’Alcaldia.

Els projectes de ciutat aturats.
Un cop fet els relleu a l’alcaldia, el nou equip de govern va haver de posar-se al dia de moltes qüestions. El mateix Carles Motas, va denunciar que la construcció del nou mercat municipal ja patia un retard en el solitari ple on TxSF va trobar-se fora del govern, ja que era un tema que quan era regidor de Turisme de l’anterior govern havia conduit. No és d’extranyar doncs, que el nou equip de TxSF, CiU i Amics tingués enormes dificultats en posar-se al dia de temes tan complexos com l’herència Anlló, el museu Thyssen o l’aparcament al Passeig. Uns temes que gestionaven els regidors sortints, i que els nous gestors de l’Ajuntament desconeixien al detall.
Las manca de referències polítiques del grup independent, no és impediment per la gestió del dia a dia, ni dels projectes d’un àmbit estrictament municipal, però ha estat un altre obstacle insalvable per desencallar els grans projectes que requerien temps i la complicitat d’altres administracions. A ningú de li escapa que la coincidència de colors polítics en el Govern Central, Generalitat i Ajuntament, tot i no ser garantia de res, hagués pogut donar els seus fruits en els temps que restava de legislatura. La presència per dues vegades del Ministre de Cultura o del President de la Generalitat interessant-se presentant i interessant-se respectivament pel futur Thyssen, són una mostra de com funciona la política.
Pot agradar més o menys però és així.
L’herència Anlló ha estat la protagonista de l’enfrontament entre l’equip de govern i l’advocat López de Lerma, que ha acusat Motas de crear confusió respecte a aquest tema. I així continua, confús.
La concessió administrativa de dos dels hotels projectada pel govern anterior ha estat avortada i s’ha apostat per la subhasta directa, en aquests moments les darreres notícies de que tenim constància són, que s’està a l’espera d’una tercera valoració independent encarregada per l’Ajuntament.
Conscients del seu punt feble el nou govern s’ha dedicat tot l’any a la redacció i execució de projectes estrictament locals. La reforma d’una nau per les carrosses de Carnaval o la nova zona de pícnic, que cal considerar-la com un encert, són un exemple de la política en estricta clau local seguida pel govern de TxSF i CiU.
En projectes com el nou mercat, l’Oficina de l’Habitatge, la restauració del Tinglado, el Pla de Barris o la Plaça del Puig el nou govern s’ha limitat a continuar la gestió engegada pels seus antecessors.
Un comentari a part mereix la rehabilitació de l’Escola de Música, on tot estava lligat per començar el projecte, va ser aturat i la partida pressupostària va anar destinada al mercat i tot just ara s’ha reprès el projecte.
Ha passat un any, i manca un mes i mig per les eleccions municipals, allà els veïns Sant Feliu tornaran a prendre la paraula per decidir qui regirà la ciutat els propers quatre anys.