A Sant Feliu avui hi ha hagut una festa i de les grosses El senyor Lara, conegut propietari d’una de les més importants editorials en llengua castellana i també amb interessos econòmics en d’altres sectors com els mitjans de comunicació i el món de l’esport, emmarida la seva filla a la parròquia de la nostra vila. I dic festa i de les grosses, si emprem com a vara per a mesurar-la—la festa-- la butxaca de quasi tots els convidats.
I en el cas d’haver-hi excepcions—que encara que comptades alguna devia haver-n’hi—la bossa no tan plena, quedava compensada per tractar-se de persones investides de poder, tan en l’àmbit polític, mediàtic i també religiós. He sentit dir ( més endavant explicaré la raó per parlar per boca d’altri) que possiblement veurem per la plaça del Monestir, el que és ara president del Partit Popular i el que fou cap del govern de les espanyes per espai de dues legislatures, el senyor Aznar. Per el que tinc entès ordenarà la cerimònia el conegut clergue, monsenyor Cañizares. Persones apropiades amb el pensament ideològic de l’amfitrió. En aquest sentit cal reconèixer al senyor Lara la seva coherència convidant les esmentades persones. En conclusió, un casori dels que ma mare n’hauria dit “d’alto copete”, per raó del tipus de capell que acostumaven portar els senyors, en núpcies d’aquesta categoria. Ves a saber, si avui també, hi havia algun dels assistents cobert d’aquella faisó, fet que no ens hauria d’estranyar.

Des de casa estant, sento els crits de feixistes, feixistes!!, amb els que una colla, penso que de gent jove, mostra el seu rebuig a la festa. Potser, anys ha, m’hi hauria afegit.
Aquesta gent “són” el diner i alhora representen el poder econòmic que els permet gaudir,-- en una societat que queda embadalida davant dels doblers--, d’uns privilegis de tot ordre. Tot hi viure en un règim polític com és la democràcia, aquests personatges, es complauen amb uns avantatges fins i tot davant la llei. L’ostentació de la riquesa és sempre una obscenitat. Més ara, amb la situació en que cada dia més persones, inclús famílies enteres, passen veritables penalitats per la manca de treball. Si s’han casat a l’església, penso que estic en el dret de pensar que es tracta de persones creients i que coneixen els evangelis i la manera amb la que Jesús va foragitar els mercaders del temple. En el cas que no ho sàpiguen, una vegada enllestit l’àpat i arribada l’hora dels discursos, ningú millor que monsenyor Cañizares per il·lustrar-los.

Respecte per a les persones que han anat a veure el casori. Queda clar que jo no hi he anat, entre d’altres raons per no “contribuir” amb la meva presència a que la festa fos més lluïda. A tots els que avui han visitat la nostra ciutat els dono la benvinguda i als nous emmaridats també els desitjo molts anys de vida i de felicitat, qüestió aquesta darrera, que cadascú entén a la seva manera. Queda doncs aclarida per quina raó em veig amb l’obligació de parlar per boca d’altri. Jo, no hi era.


p.s. avui, que és l'endemà dels fets, m'he assabentat que els senyors Rajoy i Aznar no van assistir a la festassa. No hi fa res, els cognoms, en aquest cas, no fan la cosa. N'hi havia d'altres que representaven els mateixos interessos. La senyora Ana Botella ( el poder polític dels poderosos) , l'exministre Rodrigo Rato (l'autoritat económica), el periodista Pedro J. Ramírez ( la vergonya mediàtica), tots, a més a més, grans "amics" de Catalunya.