El passat dissabte 13 de novembre, unes cinquanta persones varen participar a la Sortida al Montseny, organitzada per l’Associació d’Amics del Museu i Mall- As. Guixolenca de Cultura.
La primera parada del trajecte fou la visita a la Masia Mariona “L’Univers Patxot”, un casal situat als peus del massís del Montseny, que el guixolenc Rafael Patxot encarregà al seu amic, l’arquitecte noucentista Josep Danès i Torras, amb l’objectiu de convertir-lo en la seva residència d’estiueig. Aquest desig es veié trencat quan l’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, el matrimoni va haver d’abandonar el país en secret. Patxot es negà a tornar de l’exili i la masia ha restat desocupada fins als nostres dies. El 2009, l’edifici passà a convertir-se en la nova seu de l’oficina del parc natural i s’hi varen habilitar uns espais a la planta baixa on s’hi pot veure l’exposició “L’Univers Patxot”, i l’audiovisual “Rafael Patxot, ciència i mecenatge”.
Val la pena arribar-se fins al municipi de Fogars de Montclús i conèixer amb més profunditat la vida i tasca d’aquest guixolenc, fill d’industrials surers, que dedicà la seva vida a l’astronomia, la meteorologia i el mecenatge. Un personatge digne de ser recordat, i que no només se l’hauria d’homenatjar des d’aquest centre d’interpretació, sinó també des de la seva població natal. Reivindicació que fou unànime per tots aquells que participaren a la sortida i que ens agradaria poder veure una placa a la façana de la Casa Patxot, que honorés la personalitat i tasca que dugué a terme aquest ganxó.

La vida de Patxot- iniciada com la trajectòria d'un científic amb possibilitats de lluir en una escala mundial- es va veure marcada per les tragèdies: les morts prematures dels pares i l'abandó dels seus estudis a Anglaterra, les morts de les filles, la Guerra Civil, l'exili,.... Tot i així, va emprendre projectes i recerques que han marcat la cultura i la ciència catalanes.

Per això, al llarg de la visita i en acabat, molts dels presents pensaven que a part que puntualment s'hagin celebrat jornades i altres activitats de memòria envers aquesta cabdal figura, no hi ha gaire res a la ciutat de Sant Feliu que informi als seus passejants i visitants que que a les cases Patxot del Passeig- amb un observatori al damunt en una d'elles- hi vivia un personatge emblemàtic que impulsà tants projectes per posar la ciència i la cultura catalanes al món.

Després d’un bon àpat al Restaurant Hostal Nou d’Arbúcies, Joaquim Mateu, director del Museu Etnològic del Montseny-la Gabella, ens acompanyà en la visita a l’audiovisual “Llegendes del Montseny” i a la mostra temporal “L’Atles Paisatgístic de les Terres de Girona”, formada per una quarantena de quadres que mostra un recull pictòric dels paisatges de la comarca de la Selva. Finalment, poguérem visitar les sales d’exposició permanent, que mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís del Montseny al llarg de la seva història.