Del que està passant a Vic, segur que n'haureu sentit de tots els colors. També vull dir-hi la meva, en coherència amb el que penso. Una conducta que massa sovint trobo a faltar en els nostres polítics.

De bon començament, vull fer unes consideracions, per més endavant entrar en el tema:

a/ Es parla molt de papers, quan al meu entendre, el que hauríem de tenir present, en
primer lloc, és que estem tractant de persones.

b/ Potser hi haurà qui pensarà que filo prim, però em nego a qualificar d'il·legals a les persones que els manca un paper, el que sigui. En tot cas estem parlant d'homes/ dones, en situació administrativa irregular. Ni més ni menys, quan qualsevol de nosaltres tenim el DNI fora d'ús o ens ha caducat el termini per renovar la llicència per conduir. Ni els nouvinguts, ni nosaltres hem comés cap delicte. Una mancança administrativa sí.

c/ La immigració és un fenomen producte de la injustícia i per tant de contingut social i també de la violència política que es pateix, en la major part dels països d'on venen els emigrants. No negaré que aquest fet, esdevé en ocasions en situacions difícils de resoldre, però mai, cal considerar les migracions només com a un problema.

Fetes les anteriors manifestacions, anem per feina. Penso que el que passa a la capital osonenca, cal analitzar-lo des de dues perspectives ben diferenciades. El possible incompliment d'una llei d'una banda i els motius polítics que han portat a l'ajuntament de Vic, a prendre una decisió que, en el cas d'aplicar-se, afectaria els drets bàsics d'una part important dels seus veïns.

Anem doncs, per la primera de les consideracions. D'acord amb l'article nº15 de la Llei de Bases del Règim Local, l'empadronament és un dret i alhora un deure que tenim tots els ciutadans, respecte del nostre ajuntament. És una facultat que ens permet acreditar el nostre lloc de residència, sempre que ens sigui necessari. És una obligació en el sentit que la Llei, proporciona amb l'empadronament, un recurs, un instrument que li permet al nostre ajuntament i a les persones que tenen el deure de governar, un coneixement de la realitat del municipi. Quantes són les persones, els segments d'edat, el nivell d'estudis...tota la informació, que els serà d'utilitat als nostres governats per prendre les decisions més profitoses per a la ciutadania. Un aspecte de primordial importància, és que a partir de les dades del padró, es confecciona el cens electoral, que ens permet exercir un dels drets polítics bàsics de la democràcia: el dret a votar i si s'escau també a ser elegit. D'aquí doncs, la importància de l'empadronament, una eina imprescindible per a la bona gestió municipal.

Amb la fotocòpia del DNI, la targeta de residència o simplement amb el passaport, l'ajuntament te el deure d'incloure en el padró municipal a qui ho sol·liciti. En cap cas, l'ajuntament pot entrar a dirimir si la residència és legal o no. El padró, és única i exclusivament un registre de les persones que viuen en el municipi. Només cal recordar, l'enrenou que hi va haver, quan en una legislatura del PP, el govern va proposar un canvi en la Llei de Bases del Règim Local, que hauria obligat als ajuntaments a denunciar a la policia, els estrangers en situació administrativa irregular. La proposta ni tan sols va entrar en comissió. El volant d'empadronament no només dóna dret als serveis bàsics de salut, a l'ensenyament i a l'ajuda dels serveis socials de l'ajuntament, també és un document públic que permet demostrar a l'immigrant el temps d'estada en el país, en cas de demanar el permís de residència per arrelament.

Anem ara a la qüestió de fons, que és essencialment política. Vic, és una ciutat amb prop de 40.000 habitants, que ha passat en pocs anys de tenir un 10% d'immigrants a una població de gent vinguda d'altres indrets, que avui representa el 25% dels ciutadans. En les penúltimes eleccions municipals, va presentar-se una candidatura, que amb un discurs populista i xenòfob va treure un regidor. Un suport electoral, que al meu entendre li varen donar els vigatans de tota la vida. Potser no per un sentiment racista, sinó més aviat per un rebuig que sempre es produeix quan un nombre important de persones arriben a una ciutat. Josep Anglada,- que aquest és el nom del fundador de la formació política Plataforma per Catalunya- és un vell militant de Fuerza Nueva, que amb uns plantejaments ultradretans i racistes, ha anat fent forat en la societat vigatana. En les darrers comicis municipals va treure 4 regidors, la segona força més votada. Amb un parlament netament ultradretà i feixista, mil sis-cents vigatans varen recolzar una opció clarament racista i xenòfoba. Ja no només els vells vigatans li varen donar suport. Anglada, un populista i demagog, havia aconseguit el vot en altres capes de la societat. L'atur afecta ja, a moltes persones vingudes els anys seixanta i que amb l'esforç han assolit un status social i un benestar material que veuen perillar per mor de la immigració. D'aquí també Anglada en treu i en traurà rendibilitat política.

Dintre de poc, aquesta tardor, tindrem eleccions al Parlament de Catalunya i més endavant les votacions als nostres ajuntaments. La crisi econòmica, la pèrdua de llocs de treball, les dificultats que cada dia afecten més persones, és el terreny abonat pel discurs de Josep Anglada. El perill, la possibilitat que Plataforma per Catalunya, obtingui representació en el Parlament i que també creixi a l'ajuntament de Vic i en d'altres consistoris, és real i segurament així serà. Atiar l'enfrontament entre les persones per qüestió de procedència és una vella estratègia que dóna bons resultats en èpoques de crisis. " El delicte d'immigració il·legal hauria de ser contemplat en el Codi Penal i castigat amb penes de presó des de 6 mesos a 4 anys ". " La immigració augmenta la delinqüència, l'atur i la despesa social, planteja conflictes lingüístics i religiosos i constitueix una seriosa amenaça per la identitat de Catalunya ". " La immigració no ens aporta res, tot el contrari, ens pren el treball i a més a més tenen accés als serveis socials, que haurien de ser només pels autòctons". " Les violacions en grup perpetrades per joves immigrants s'estan estenent per tot el territori i el patró es repeteix: els violadors són musulmans marroquins, africans i la víctima una jove europea i blanca ". " Les penes de presó s'incrementaran un 30% més per als immigrants ". Tan sols són unes quantes mostres de l'ideari de Plataforma per Catalunya, copiades de la seva web.

Amb aquesta ideologia, el risc no és baladí, pot portar-nos a l'afrontament entre els pobres, els menys pobres i els miserables, que som la majoria. I dic la generalitat de la societat, perquè la crisi econòmica i financera ha fet retornar a milions de persones, víctimes de l'engany dels cobdiciosos, a una realitat que mai havia deixat de ser. Jamai havien sigut rics, els hi havien fet creure. ( recomanable la lectura d'un poema de Salvador Espriu: " Baralla entre dos cecs captaires ".

Per barrar-li el pas, a l'equip de govern de l'ajuntament de Vic –C. i U., PSC i ERC, - se li acut una mesura que no fa altre cosa que abonar el discurs d'Anglada. Restringir l'empadronament dels immigrants, reconeixent encara que només sigui d'una manera implícita la " responsabilitat " dels nouvinguts, en les carències i la inseguretat que pateixen alguns ciutadans, molt concretament la classe treballadora i les capes populars de la Ciutat dels Sants. Costa d'entendre, que Vic, amb un ajuntament que s'havia significat per les mesures preses en els àmbits de la integració i la cohesió social, que ha sigut un exemple per altres consistoris, es proposi prendre una decisió d'aquesta mena. Com és possible, que UDC, un partit d'arrel cristiana, PSC i ERC, formacions polítiques amb idearis d'esquerres, vulguin excloure unes persones, dels drets bàsics fonamentals com són la salut i l'ensenyament ? Un menor no pot ser tractat d'irregular, fet que vulneraria la Convenció pels Drets de la Infància de les Nacions Unides, conveni que en el seu dia va signar l'Estat espanyol. Només hi veig una explicació en la conducta de l'equip de govern. Si per conservar els nombre de regidors i el poder cal canviar el discurs per retenir un grapat de vots, es fa i aquí no passa res. La ideologia ? Dubto que n'hagin tingut mai. Em refereixo a la que pretesament diuen representar. Però que no ho veuen, que per aquesta via, tenen la partida perduda ? Que en la demagògia i el populisme, Anglada en sap molt més que ells. A hores d'ara trobo a faltar la desautorització, encara que només sigui verbal, de les direccions dels partits que donen suport a la mesura i que són precisament els que formen l'equip de govern de la ciutat de Vic. En honor a la veritat haig de mencionar el contingut ( que subscric fil per randa ) de sengles entrevistes a la ràdio que vaig escoltar. La primera amb el senyor Oriol Amorós ( ERC ) secretari general per la immigració i l'endemà amb la senyora Iolanda Pineda ( PSC ) alcaldessa de Salt, una ciutat amb una taxa d'immigració superior a la de Vic.

L'ajuntament de Vic, finalment ha posposat la votació de la mesura al mes de febrer a l'espera de més informes jurídics. Deixem-nos de discursos legalistes, que aquest no és el tema. Votar una mesura que impedeix a una persona anar al metge o portar el seu fill a l'escola, és condemnar-lo a l'exclusió social, a la marginació, és negar-li els drets més elementals i bàsics. El Govern de la Generalitat, en base al Pacte Nacional per la Immigració, hauria de prendre les mesures per evitar una il·legalitat.

Sense negar, que en ocasions, el fenomen immigratori esdevé conflictiu i crea situacions de difícil solució, prendre mesures que no faciliten el coneixement del problema, que fins i tot l'amaguen, no és el millor camí per a resoldre la dificultat, i l'empadronament és fonamental per adonar-se de la realitat del municipi.

La immigració és un repte propi del segle XXI, que els pobles i les ciutats han d'aprofitar per a construir una societat plural i intercultural on es valori a les persones pel que són i no pel seu origen. Cal avançar en la construcció de la democràcia a partir dels drets i dels deures de totes i tot sigui quina sigui la nostra provinença. Ens hem donat lliure i democràticament unes lleis i normes que contemplen els nostres drets i també les obligacions. Sobre aquestes bases, anem construint una societat en la que el valor de la convivència ha de tenir un paper fonamental, que no està en contradicció amb la conservació de la multiculturalitat, sempre que aquesta diferència no pugui estar en oposició a la llei, d'obligatori compliment per a tothom.