L’any passat varen acomplir-se trenta anys de les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista. En aquests més trenta anys els ajuntaments han estat les eines més importants – des del municipalisme d’esquerres i també altres opcions polítiques – per a les transformacions dels pobles i ciutats de Catalunya.

A banda, però, dels avenços materials en atenció a la ciutadania, el municipalisme ha estat una escola de pedagogia democràtica en els àmbits de la participació social i política. Unes bones pràctiques en la gestió pública del món local. Una realitat que em porta a assegurar que sense el paper que han tingut els ajuntaments no s’entendria de la mateixa manera el valor de la democràcia.

Certament que els nostres representants – que hem lliurament escollit – han d’administrar els cabals públics amb honradesa i transparència i sempre en benefici de l’interés majoritari. És el nostre dret, exigir l’acompliment d’aquestes obligacions, que d’altra banda han acceptat voluntàriament les persones que hem triat. En cas contrari, les lleis ens permeten demanar l’empara dels tribunals si s’han transgredit algun dels deures suara esmentats.

Alhora, en el sí de l’ajuntament és ben lògic que s’hi expressin les diferències de criteri polític, que en definitiva reflexen la pluralitat d’interessos dels ciutadans. Discrepàncies que han de ser discutides, debatudes i defensades amb el màxim rigor i amb un enfrontament polític radical, si així creu que ho ha de fer el regidor/a, amb coherència al compromís que ha adquirit amb el seu votant. Tots hem sentit a dir que en el món de la política pot dir-se tot o quasi tot, sempre que el discurs sigui respectuós amb l’adversari.El conflicte mai ens ha de portar a la confrontació.

A la nostra ciutat, des de la sortida de TpSF del govern, les relacions de convivència entre els nostres representants municipals, s’han deteriorat fins al punt que les tensions han arribat a un extrem de pèrdua de les bones formes. No cal ser present en els plens, per poder escoltar – l’emissora municipal ens ho permet – les intervencions cada vegada més aspres i a voltes amb una càrrega de virulència i de ressentiment que m’atreveixo assegurar que a la majoria de la ciutadania ens disgusta. En el ple ordinari mensual de dijous passat, el Síndic de Greuges, previ a la presentació de la memòria corresponent a l’any passat, va adreçar-se als regidors i regidores fent referència al “logos grec”, a la capacitat que tenim les persones de raonar, argumentar i expressar que ens permeten el diàleg i aquest en darrera instància ens condueix a la convivència i el respecte. El que va passar en el transcurs de la sessió, m’autoritza a confirmar que ben poc cas ven fer-li al senyor Mayo. Conductes d’aquesta mena, a més de desacreditar la institució, abonen el discurs en contra de la política i de les persones que l’exerceixen, que posen a disposició dels ciutadans bona part del seu temps de lleure – particularment regidors i regidores dels nostres ajuntaments – en benefici de la ciutadania.

El dret que em concedeix la meva condició de ciutadà, també m’exigeix el deure de ser crític i fins i tot bel•ligerant, amb l’actitud i comportament d’alguns d’alguns dels “nostres” càrrecs públics – i emfatitzo expressament el possessiu – que no s’adiu amb la responsabilitat que també haurien de tenir pel fet de ser el mirall on ens contemplem la resta de ciutadans. També aquest exercici d’exemplaritat – malgrat no tenir caràcter obligatori – hauria de ser voluntàriament acceptat pels nostres administradors.

Em permeto demanar als nostres regidors/es, que facin un exercici de reflexió, d’introspecció personal per redreçar i posar punt i final a una situació desconvenient, que també perjudica els interessos de la ciutadania, en la mesura que les confrontacions poden ser un llast per assolir els projectes que te plantejats la ciutat. Conec la majoria dels membres que composen el nostre ajuntament, amb més d’un – i que m’excusin la gosadia – hi mantinc una relació amistosa. Conec llur vàlua personal i l’alçada moral i ètica que posseeixen. Això em dóna la confiança suficient per pensar que aquests darrers tres mesos, no hauran estat altra cosa que la conseqüència d’uns fets que tots lamentem i que per tant la normalitat democràtica tornarà al nostre consistori en bé de tots.