1.Només s’ha de deixar de callar quan el que s’ha de dir és més valuós que el silenci.
2.Hi ha un temps per callar de la mateixa manera que hi ha un temps per parlar.

Aquests són els dos primers preceptes del llibre “l’Art de Callar”, que l’Abad Dinouart va escriure al S.XVIII. i que proposa un autèntic “Art de parlar”.
Peró l’Art de parlar, que proposa l’Abad Dinouart, no té res a veure amb el que està succeint a la nostra ciutat darrerament.

La comissió d’investigació del Parlament sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan s’està girant com un “boomerang” contra els seus promotors. No és habitual que, mentre s’està instruïnt una investigació judicial, com és el cas que ens ocupa, es constitueixi, en paral·lel, una comissió parlamentària que enquesti sobre el mateix tema. Tothom està d’acord en lloar la feina que està menant la jutgessa de Gandesa, Laura Martínez, i que, de moment, ha permés detenir els dos culpables d’iniciar l’incendi: aleshores, per què alterar-la o entorpir-la amb la intromissió dels polítics?

El passat més d’octubre vaig fer un escrit lloant la política municipal i agraint la feina dels regidors i regidores dels nostres pobles i ciutats, que per sobre de colors polítics, treballen en la millora del benestar dels ciutadans. Era un escrit fet amb il·lusió i optimisme, de bona fe.

«Ens trobem de nou amb una llei electoral que dificulta la governabilitat dels municipis»

CiU, Tots per Sant Feliu i Amics tenen pràcticament ultimada una moció de censura per treure de l'alcaldia Pere Albó (PSC) a Sant Feliu de Guíxols. Sumaran onze regidors d'un total de 21 en el consistori.

Que a Sant Feliu hi ha gent molt trempada, és quelcom ben sabut. Individus amb una capacitat de treball i diligents per trobar solucions a situacions difícils també en tenim. Tot aquest enerenou que hi ha hagut - i encara hi ha a la Casa de la Vila - ha donat l'oportunitat a unes persones de demostrar que aquesta aptitud de reacció no té límits.

El senyor Carretero ha batut un rècord que difícilment podrà ser superat, encara que en el món de la política és aconsellable no arriscar-se amb afirmacions. El fundador de Reagrupament ha tornat en menys d’una setmana a presidir el partit del que havia plegat. Ha pogut fer-ho per haver-se oblidat de formalitzar el cessament i, per tant, no era un dimissionari real, només havia abandonat virtualment.

Ara fa uns mesos l’Associació de Comerciants va engegar una campanya de recollida de signatures a favor de la construcció de places d’aparcament al centre. No crec que cap ganxó dubti de què Sant Feliu pateix un dèficit de places d’aparcament, però paradoxalment segons els estudis encarregats per la regidoria de mobilitat, no és el Centre la zona on la manca de places d’aparcament és més important, i també la zona, que per la seva densitat, fa més difícil trobar solucions a aquest problema.

A Sant Feliu diríem que ja s’ha acabat  "el teiatru ". El senyor Vila i Abadal, batlle de Vic, ens fa saber que acatarà la decisió del Govern Central i que empadronarà els immigrants, encara que en el passaport no hi consti el visat d’entrada, que no és el mateix que no tenir papers. Dic així, perquè en la majoria dels mitjans – amb o sense intencionalitat – es parla d’immigrants indocumentats.

Podria ser un conte de Nadal, però no o és. És un altre tipus de conte el que darrerament obsequien els polítics als ciutadans, i que no hem de passar per alt.
Resulta que després de tants anys amb Ajuntaments de tots els colors, serà ara el primer cop que no tenim

Del que està passant a Vic, segur que n'haureu sentit de tots els colors. També vull dir-hi la meva, en coherència amb el que penso. Una conducta que massa sovint trobo a faltar en els nostres polítics.
De bon començament, vull fer unes consideracions, per més endavant entrar en el tema:

a/ Es parla molt de papers, quan al meu entendre, el que hauríem de tenir present, en
primer lloc, és que estem tractant de persones.

El 95% del Comitè de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials CEOE - el col·lectiu que aplega les grans empreses - i la pràctica totalitat dels vicepresidents, han ratificat en el càrrec de President al senyor Gerardo Díaz Ferrán, el conegut propietari de la companyia aèria Air Comet, que ha deixat en terra centenars de persones, que amb l'esforç dels seus estalvis, s'havien agenciat el bitllet per anar a passar les festes de Nadal amb els seus familiars.

Mig parafrasejant el títol de la coneguda cançó de Joan Manuel Serrat, avui, a la nostra ciutat, s'ha esdevingut una circumstància que ens ha d'omplir de satisfacció. No només a la comunitat educativa, també a tot el veïnatge. Q

La botiga de can Viader ha tancat. Per sort, el nom del cèlebre impressor guixolenc Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols 1864 - 1938) dóna nom a un petit carrer -entre el d'Enric Bosch i Viola (Figueres, 1882 - Sant Feliu de Guíxols, 1932)- i el de Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880 - 1935). Casualment, les tres personalitats - l'impressor, el poeta que dirigí L'Avi Muné i l'arquitecte gironí (també lletraferit)-, moriren en època republicana.

Una Iniciativa Legislativa Popular ( ILP ) amb 180 mil firmes, ha encetat al Parlament de casa nostra, un debat sobre la conveniència o no de prohibir les curses de braus. Només per una diferència de vuit vots s’ha admès a tràmit la modificació de la llei de protecció dels animals amb la finalitat de posar punt i final a “ las corridas de toros “.

L’any 1975 l’Estat espanyol governat encara per Franco, signava els acords de Madrid, amb els governs de Marroc i Mauritània. En aquests pactes, el govern espanyol renunciava a la sobirania del territori del Sàhara Occidental, la darrera colònia espanyola a l’Àfrica.

L’escrit d’avui, ve a tomb per l’exposició que fou inaugurada farà unes tres setmanes, que podreu veure i gaudir-ne en el segon pis del Monestir. Es tracta d’una mostra que, sota el lema “ El Somni Republicà “ repassa aquest pensament, des de l’any 1900 al 1936, vist des de les comarques gironines. L’ideal republicà va tenir una forta implantació a l’Alt i al Baix Empordà.

El President dels Estats Units, ha anunciat l’enviament de trenta mil soldats més a l’Afganistan. Barack Obama també ha promès que a finals del 2011, les forces militars americanes hauran definitivament abandonat aquell país.

En la celebració del bicentenari de la guerra del Francès, voldríem exposar molt breument la modesta aportació econòmica que, a causa del conflicte bèl·lic, va fer una vila de sis mil habitants, considerada port de la ciutat de Girona.

En el ple ordinari de dijous passat, va ser objecte de debat una moció del grup municipal d’ICV-EA, en la que es proposava no autoritzar l’estada ni la instal·lació – tant en terrenys privats com públics – de circs amb animals salvatges, encara que aquests no participin en l’espectacle.

Ens trobem immersos en una crisi que genera desconfiança política i social, i es qüestiona una democràcia que no acaba de funcionar, perquè encara és un xic invertida –el poble està al servei de la pesant burocràcia de l’Estat; i això hauria d’anar al revés!-.

“Empresaris de Santa Coloma invertiran en la ciutat el 3% del seus beneficis”
Aquest era un titular del diari “La Vanguardia” de l’any 2007 i explicava àmpliament la iniciativa d’un grup de constructors, els mes importants de la ciutat, que havien decidit unir-se i van fundar un Consorci Pro Ciutat i finançaven els Jocs Florals, les ONG, l’equip de basquet i també dedicaren diners a promoure la integració laboral de persones amb discapacitats de la població.